FIGURES RETÒRIQUES
RECURSOS
RETÒRICS
FONÈTICS
Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats.
Xoca l’embruix de clenxes
arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes
MORFOSINTÀCTICS
Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases
De mans de noves muses
l’olímpica corona
Ne reben orgullosos los
fronts dels vencedors.
Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase
Polisíndeton: abundor de conjuncions de coordinació
Són iguals les gavines,
I els vestits lluminoos
de les noies de l’estiu,
I els besos a la gorja
I els colors de les hores
llisquen pels carrers
I el groc de les
taronges.
Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent.
Una dona de molsuts
Braços nus fins damunt
colze
Remena cossis on neden
Olives en aigua caqui.
Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements...
Drap de la pols,
escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall
d’espart, gamussa,
sabó de tall, baieta,
lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet,
netol, galleda. [...]
SEMÀNTICS
Anàfora: repetició
d’un o més mots al principi de diversos versos o frases.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”...
Queien núvols com espases
Hipèrbole: Exageració forta.
Ja no sé ecriure, ja no
sé escriure més.
La tinta m’empastifa els
dits, les venes...
-He deixat al paper tota
la sang.
Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia.
Captiu del càntic,
El meu eforç inútil,
Qui pot guiar-me a l’alba?
Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.
Aigua riallera de dintre els bassals / quan el sol et crida tu hi vas
amb un salt
Metàfora. Figura en
la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el
qual existeix una determinada analogia
Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest
tapís obscur... (la lluna en la fosca nit)
Fes les activitats següents. Consulta el text anterior.
M’has
dit
que
l’adolescent et mira
creant
nous paradisos
sota
els seus ulls atents.
M’has
dit
que
l’adolescent t’escolta
tancant
cada paraula
dins
les seues mans noves.
Que
el cabell el té negre,
Que
té el somriure fàcil,
Que
té la pell intacta.
Teresa Pascual
1.
Relaciona les figures retòriques següents amb els
exemples.
1.
Metàfora
2.
Personificació
3.
Hipèrbole
4.
Al·literació.
a) del
geni, n’és ell la viva imatge.
b) eixes
ones, mirall de les estrelles.
d) el meu
amic el mar.
e) la lluna guaita sobre les
ones.
2.
Busca en cada fragment la figura que
t’indiquem:
a)
Aigua riallera de dintre els bassals
quan
el sol et crida tu hi vas amb un salt.
Dues personificacions.
b)
Hi ha nuvolets en rengle, joguina de la nit.
La lluna
finestreja per un trauet petit.
Dues metàfores.
c)
Per què, per què, enganyosa poesia
m’ensenyes a fer mons?
Interrogació
retòrica i personificació
d)
Hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins
Una
hipèrbole
e)
La lluna regna damunt les ones,
Les ones callen, reposa tot.
Una
al·literació i dues personificacions.
f)
És
un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i del pitxer; i de l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
Polisíndeton
3.
Llig el poema de Joan Brosa. Tot ell
és una enumeració. Explica per què:
roses
clavells
orquídies
violetes
geranis papallona
tamarius
gira-sols
mandràgores
4.
Llegeix el següent fragment d’un
poema de salvador Espriu i observa com la majoria dels finals dels versos, no
coincideix amb el final de sintagma. Assenya-la’ls.Com s’anomena aquest recurs?
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License